dijous, 5 d’abril de 2007

TALLER D'ALIMENTACIÓ SANA

El passat dia 30 de Març les alumnes de segon de batxillerat ens encarregàrem d'impartir un taller d'alimentació saludable als alumnes de segon d'ESO A dins de les activitats programades dins de la setmana cultural del centre i sota la supervisió del nostre professor, Antoni Cassany.
Aquesta era la darrera part del projecte sobre alimentació sana que hen ralitzat al llarg d'aquest curs i que ha consistit en un estudi sobre les característiques que hauria de tenir l'alimentació d'un estudiant del nostre institut, realitzar la crítica de com s'alimentava una de nosaltres i, per últim realitzar i valorar una enquesta dels hàbits alimentaris dels alumnes del centre.
Posteriorment a la realització d'aquest treball que hem presentat als premis Baldiri Reixach, creguèrem necessari realitzar una mena de campanya divulgativa per intentar millorar la forma d'alimentar-se dels nostres companys, sobretot en allò referent a la importància d'un bon desdejuni, la ingesta de fruites i verdures i la realització d'esport, més enllà de les classes d'educació física. per això vam fer uns pòsters i una presentacions multimèdia en format powerpoint que podeu veure ací: Presentació 1 Presentació 2.
pàster

dimarts, 27 de març de 2007

PRÀCTICA EN EL LABORATORI DE BIOLOGIA HUMANA



Recentment varem realitzar a classe de biologia humana amb l'ajuda d'un estudiant del CAP que és un investigador de l'àrea de tecnologia dels aliments, una pràctica que ens va servir per a saber el nombre de microorganismes existents en una mostra inicial , en aquest cas era un tros de massa panària amb llevat (Saccharomice cerevisiae).
Els materials que empraren foren els seügents:
1- Pipeta calibrada
2- Serum fisiològic NaCl al 9%
3-Massa panària amb llevats
4-Tubs d'assaig
5-Probeta calibrada
6-Cotó en pèl
7-Etanol
8-Got de precipitats
9- Triangle de vidre
10-Sobres estèrils
11-Cullera de metall.
12-Puntes recambiables.

13-Plaques Petri.
Eúls nmeros de les fotos fan referència als materials que hi apareixen
1.
2.
3.
7 8 i 9
12.

El procés que seguirem per fer la nostra pràctica, es poden reduir en els seügents passos:
1) Agafarem la massa panària i la ficarem en un sobre de plàstic estèril, on hi afegirem 90ml de serum fisiològic (NaCl al 9%) mesurats previament amb una probeta.








2) Amb els dits varem homogenitzar la dilució del llevat amb el NaCl 9% que teniem al sobre

3) Omplirem un tub d'assaig amb 9ml del serum fisiològic. El tub estava tapat amb un tap de cotó en pèl, que varem destapar per a afegir el serum i després el tornarem a tapar el més ràpidament possible per a evitar contaminacions d'agents externs.

4) Agafarem 7 tubs d'assaig més, i seguint el mateix procediment, els omplirem també amb 9ml de sèrum, i els numerarem amb un rotulador permanent.
5)Una vegada el varem homogenitzar, amb una pipeta calibrada agafarem 1ml d'aquesta dilució, i l'abocarem a un tub d'assaig que contenia els 9 ml de serum que li haviem afegit adés. En acabar d'utilitzar la pipeta per a agafar 1ml de dilució, abocarem la seua punta al fem i posarem una nova per a mantindre les condicions d'esterilitat i no contaminar la próxima mostra que agafasem amb microorganismes de l'anterior.


6) Repetirem aquest procediment 7 vegades, agafant sempre 1ml de la dilució que varem fer anteriorment i ficant-lo en un tub d'assaig amb els 9ml de serum, seguint l'ordre numèric que varem establir als tubs.


7) Amb açò obtinguerem 7 tubs que contenien cadasqun una dilució de llevat i serum deu vegades inferior que la del tub del que provenien. La segona dilució tenia una décima part de la primera, la tercera una décima part de la segona, que, al seu torn era centésima part de la primera, i així succesivament.
8) Agafarem 7 plaques petri amb un medi de cultiu i les numerarem també de l'1 al 7.
9) Una vegada teniem plens els 7 tubs, els agitarem per a homogenitzar la dissolució, i altra vegada, agafarem la pipeta calibrada per a agafar 1ml de cadasqun i ficar-lo en la seua placa corresponent (el contingut del tub 1 en la placa 1, el del tub 2 en la placa 2, etc.).

10) Entre mostra i mostra que agafaven, llançàvem, com s'ha dit adés, la punta de la pipeta que haviem utilitzat.
11) Una vegada haviem ficat el ml de dilució a la placa, lla distribuíem per tota la placa amb el triangle de vidre. Aquest triàngle es trobava en un recipient amb etanol, i per a utilitzar-lo, el trèiem i el flameaven per a esterilitzar-lo; però després de pasar-lo per la flama, haviem de esperar a que es refredara per a no danyar als microorganismes de la placa per abrasió.

<>

12) Després d'haver seguit aquest procés per a totes les les plaques, les varem deixar aillades al laboratori i varem esperar tres dies per a que proliferaren els microorganismes
13) Tres dies després, varem agafar-les i varem comptar les colònies que hi havia en cada placa marcant-les amb un retulador; pero vam eliminar les primeres plaques, ja que, per la gran quantitat de colònies que n'hi havia era difícil el seu càlcul.


Després d'aquesta pràctica procedirem a evaluar els resultats, i arribarem a les seuents conclusions:

El resultat del recompte fou el seuent:
PLACA 5: 1050 colònies

PLACA 6: 148 colònies
PLACA 7: 15 colònies


Sabent que cada microorganisme dóna lloc a una colònia, recomptant les colònies obtinguerem el nombre de microorganismes de llevat inicials presents a la masa panària.
El procés de dilucions consecutives ens va ajudar a comptar més ràpidament els llevats, ja que era imposible comptar els microorganismes presents a les primeres dilucions degut al seu elevat nombre; amb la qual cosa, comptarem els de dilucions posteriors i les multiplicarem per 10 elevat al número de la dilució + 1 (ja que la primera dilució fou la del sobre esterilitzat, en la que barrejarem el llevat de la mesa panària en 90ml de sèrum, i que seria la dilució 10-1) per a que ens donara el nombre de microorganismes present a la mosta inicial de masa panària. Aleshores:

PLACA 5: 1050x10^6 1050000000 individus

PLACA 6: 148x10^7 1480000000 individus
PLACA 7 25x10^8 1500000000 individus

Amb açò, poguerem concluir que els microorganismes presents a la dilució inicial serien més o menys la mitjana dels tres valors anteriors:

(1050000000+1480000000+1500000000)/2= 2515000000= 2,515x10^9

diumenge, 28 de gener de 2007

CONFERÈNCIA DE LYNN MARGULIS

El darrerer dijous 18 de gener, anarem a la conferència que va donar Lynn Margulis a la sala Santiago Grisolia del Museu de les Ciències Princep Felip. La professora Margulis, de la Universitat de Massachusetts és una important biòloga pionera a la recentment postulada teoria de la simbiogènesi, que explica l'evolució de l'actual cèl·lula eucariota.
Margulis donà la conferència en un castellà no massa depurat ja que encara que disponia de traductors va preferir donar-la en aquesta llengua, encara que tinguera que fer un gran esforç, que no pas en la seua, on degut a la traducció, podrien quedar-se punts a tractar o qüestions sense resoldre.


A la conferència, va possar com a exemple d'aquesta teoria l'evolució d'una determinada alga unicel·lular.

Començà parlant primerament de les evidències que tenim hui dia d'organismes que visqueren fa milers d'anys, organismes primitius i anaeròbics que encara podem trobar a zones fora del contacte amb oxigen, com ara a les profunditats dels pantans, o als voltants de volcans on existeixen fangs molt àcids a altes temperatures.
Després d'aquesta introducció Margulis volgué aclarir la diferència existent entre flagel i undulipodi. Se sol utilitzar el primer terme per a referir-nos tant a l'orgànul de propulsió de la cèl·lula eucariota com per al mateix orgànul de la cèl·lula procariota, i Margulis exposà aquest nomenament com a incorrecte, ja que són estructures molt diferents. Mentre que els "flagels" de la cèl·lula eucariota són una estructura complexa formada per 20 microtúbuls (la denominada estructura del 9x2+2); els flagels bacterians estàn compostos unicament per un tipus de proteïna que propulsa la cèl·lula mitjançant contraccions i expansions de si mateixa. Per tant als primers "flagels" deuriem anomenar-los de manera distinta, ja que la seua major complexitat indica un origen diferent. Margulis proposà anomenar-los "undulipodis" (com ja havien propossat altres científics al segle XX).
Aquestos undulipodis serien els primers orgànuls creats per simbiogènesi, mitjant l'endocitosi d'una espiroqueta. Per a il·lustrar açò, va possar una grabació que havia realitzat el seu equip d'aquesta bacteria comparant-la amb cues tallades d'espermatozous (undulipodis), per a que comprovarem la semblança de moviments en forma "d'helix" en compte de per contracció-expansió dels flagels bacterians. La qual cosa demostrava que la cua dels espermatozous tenia una procedència bacteriana. A més és fàcil de comprendre la supervivència d'aquesta simbiosi, ja que mentre que l'espiroqueta obtenia l'aliment directament de la cèl·lula eucariota, la cèl·lula eucariota tindria major failitat de moviment (aportat per l'espiroqueta) i, per tant podria obtindre menjar més ràpid.
Després de la unió produida entre l'espiroqueta i la cèl·lula eucariota primitiva, aquesta nova conformació li permitiria fagocitar altres cèl·lules aeròbiques i fotosintètiques, que donarien lloc als orgànuls que hui coneixem com mitocondris i cloroplastos respectivament.

Per últim, es va obrir un torn de preguntes de les que podem destacar dues. La primera va aclarir per què els mitocondris i cloroplastos encara posseixen material genètic propi, mentre que els undulipodis no. Això es deu a que el nivell de fusió amb l'hoste és major , degut a que l'endocitosi és produí abans en el temp, en el cas dels undulipodis; doncs, els mitocondris i cloroplastos, encara que conserven material genètic propi, ho acabaràn perdent, també, al llarg del temps. La segona qüestió posava en dubte la simbigènesi als éssers pluricel·lulars, ja que aquestos no poden "fagocitar" altres éssers o simbiogenitzar-se amb ells; Margulis respongué que si els éssers pluricel·lulars no estigueren simbiogenitzats a cèl·lules bacterianes, no podrien sobreviure, i possà com a exemple els bacteris endosimbionts a l'intestí de la vaca, que permeten la digestió dels aliments que pren.



En la nostra opinió, va ser una gran conferència, i recomanem a quasevol que puga, que vaja a vore una xarla de Lynn (fa poc estigué a Barcelona), ja que a més d'esser una gran científica, sap tractar amb la gent d'una manera molt agradable i explicar d'una forma més o menys asequíble.

diumenge, 7 de gener de 2007

PROJECTE D'INVESTIGACIÓ SOBRE HÀBITS NUTRICIONALS

En la classe de biologia humana de segon de batxillerat, s’hem organitzat entre les alumnes que som a classe, és a dir quatre, per a fer un treball sobre la nutrició, treball escollit pel nostre professor. Per a fer aquets treball hem contat amb la col·laboració d’una companya per a poder estudiar-li la seua dieta diària, així com també amb l’ajuda dels alumnes l’institut, Vicenta Ferrer Escrivà, ja que, també l’hem analitzat els hàbits alimentaris en general dels alumnes, i amb aquestes dades (tant les dades de la companya, com les del alumnes de l’institut) fer una valoració i un estudi per a veure i estar conscients dels problemes o errors habituals en l’alimentació de hui en dia, perquè en aquestos temps i sobretot en els xiquets l’alimentació és molt decisiva per al seu futur ,a més de que aquestos son els més exigents i golosos a l’hora d’escollir els aliments que volen prendre perquè habitualment els agraden els aliments mes dolços i deixen d’esquena als aliments més necessaris i recomanables, com poden ser les verdures o les fruites tan important i beneficioses per a ells.
ieslogo[1].jpg, 23 KB
SEGUEIX .......
Durant els primers dies del curs, el nostre professsor ens passava l’informació teòrica necessària per a poder es començar el treball així com també ens donava pàgines informàtiques i llibres d’aquest tema per a poder fer nosaltres el treball, a banda de que també tinguèrem que buscar informació per nostra part. Després de fer tot això i estar unes quantes setmanes fent això, el que es va fer va ser el seguiment dels aliments ingerits per l’alumna voluntària en cinc dies lectius i seguidament els va anar apuntat en una taula, per a poder així calcular tant les proteïnes, hidrats de carboni, grasses, calci, vitamina A i C, i fibra, dels grams dels aliments menjats; i tot, separat per les hores dels àpats ( desdejuni, esmorzar, menjar, berenar, dinar).Una vegada que ja teníem tot, amb les mitjanes i els càlculs necessaris per a corroborar-ho amb les dades recomanades, els varem comparar i veure així els error comesos i a la vegada els bons hàbits. Aquesta qüestió de les mitjanes ens va costar una mica de temps ja que tractava de fer moltes operacions i ens varen barrejar tant que ens va tenir que ajudar el nostre mestre perque, en un principi, no es coincidien les dades entre nosaltres i així no es podia fer la comprovació ni l’estudi de la seua dieta. Una bona ajuda i la principal, que es va ajudar en el tema dels càlculs, va ser el programa anomenat seh-lelha, en el que es pot calcular tots els nutrients, anomenats anteriorment a banda de molts més, que conté uns determinats grams de l’aliment que es vol saber. Més endavant varem fer l’estudi dels hàbits alimentaris del nostre institut, Vicenta Ferrer Escrivà, en el que es va fer l’estudi aquest exclusivament centrat en els xiquets menors de catorze anys, es a dir entre uns 12 anys, fins més o menys al 18 anys, que són les edats que engloben els cursos des de primer de l’ESO fins a segon de batxillerat ( els cursos que el nostre institut té ), deixant als mestres i gent majors de l’edat dita anteriorment sense participar en aquesta enquesta, ja que si no haguera sigut molta feina per a un treball que no està centrat especialment en aquest tema i encara teníem unes 417 enquestes con les que podem treballar bé.
53737-formatge.bmp, 462 KB Aquesta segona qüestió la varem fer tot amb ajuda dels tutors que es varen comprometre a repartir als seus alumnes, que els varem assignar nosaltres, per a que aquests ompliren les qüestions que anteriorment dues alumnes varen fer, centrat en preguntes sobre com fer una bona alimentació, de manera que aquesta ens ajudarà a veure els hàbits l’alimentació que segui-se’n hui en dia la nostra societat, algunes d’aquestes preguntes i les que més destacaria serien;
Quantes vegades menges al dia?
Amb quina freqüència menges verdures?
Quin temps dediques per a cada menjar?
Practiques algun esport (a banda de les hores d’educació física al institut)?.Després d’unes setmanes, vam recollir les enquestes i així en classe varem passar de dos en dos les dades a l’ordinador al programa Excel, si es vol saber com funciona aquest programa, és molt fàcil no més hi ha que punxar així Excel.
Quan totes les dades les passarem a quest programa es va fer uns càlculs que consistien en fer unes sumes de tota l’informació recollida i es va fer una mitjana depenent del sexe i de l’edat.
Una vegada recollida l’informació necessària i hagut fet tots aquestos càlculs i conegut els resultats, valorarem tot en conjunt i varem poder començar aquest treball entre les quatre alumnes que som a classe.En un principi no pareixia que aquest treball costara tant ja que contàvem amb tot el necessari, però ens varen equivocar, almenys el dic personalment, i ens va costar una mica més de l’esperat; el primer que varem fer va ser un esborrany que el férem en un temps escàs, però el varem tindre que tornar a fer com un treball nou i aquest si que es va costar més. Aquest últim treball que era el definitiu,el varem fer en uns sis dies fins a hores que no imaginaven, amb això es pot veure que ens va costar un poc mes del que pensaven i encara aixi el tingueren que finalitzar en vacances de Nadal; però en aquesta vegada el varem fer per trossos, es a dir , cada alumna feia la part que se li havia assignat avanç en classe, perque així cada una es centrava en concret en la seua part i no en tot el treball, ja que en un principi varem fer el treball en conjunt i la veritat és que no és un bon mètode per a fer-ho si no es planifica molt bé, ja que es pot tenir problemes a l’hora de veure qui a treballat més o menys i sempre acabar mal amb les companyes. Amb a quest tipus de treball es pot aprendre molt, tant del tema que estàs tractant com de qualsevol altre asunt. Per exemple en aquest treball es pot aprendre molt sobre una bona alimentació i nutrició, tant el que és bo i també del que és roí, també sobre definicions que abanç es desconeixia i sobretot, el que més va ajudar, va ser en el tema dels nutrients, ja que a l’hora que estàvem fent aquest treball sobre nutrició estaven estudiant en classe de biologia alguns d’aquestos nutrients, i ens servia tant per a biologia com per a biologia humana. . En definitiva, aquest no és que halla sigut un tema en el qual jo haguera escollit per a centrar-me i fer un estudi profund; però de totes maneres es bo fer treballs d’aquest tipus perque té poden ajudar, com en el cas d’aquest, en la teva vida.
Carolina Lucas Soriano